govern

Conceptes bàsics que ajuden a entendre els documents anteriors.

El govern municipal des dels privilegis de 1603 fins que el rei Felip V al 1715 va fer el Decreto de Nueva Planta, o sigui aproximadament 100 anys, funcionava de la següent manera:

Hi havia el Batlle, era un representant del rei, que era escollit entre una terna que presentava el poble, que previament havia tret a sorts d'un grup de 12 dels mes rics i de prestigi del poble. Tenía unes funcions molt diferents dels alcaldes actuals, potser sería més una especie de Jutge de pau i al mateix temps cap de policia.El càrrec era per 3 anys

Hi havia el Jurat en Cap i el Jurat segon, que representaven al poble. Eren escollits també per sort entre 18 persones previament seleccionades.( veure els privilegis de 1603 ). Elecció per un any.

Hi havia el Consell ordinari format pels Batlle, Jurats i 4 persones més escollides pel mateix sistema. Elecció per un any.

Cap d'ells podia repetir dos mandats seguits, pero si alterns. Es a dir que qui tenía un càrrec quedava inhabilitat per l'any següent.

A part hi havia un clavari, responsable dels diners, cobraments i pagaments.

Hi també un mostasaf, responsable dels consums, es a dir de vigilar pesos i mesures, de vigilar la carniseria, la fleca, etc.

Per a obtenir algun diner el Consell tenía la facultat en exclusiva de la carniseria, la fleca i taverna, i hostal. Ningú més en el poble podia vendre carn, pa o vi. En el cas de Premià no he vist que s'utilitzes la facultat de l'hostal doncs entenc que amb el privilegi real que tenien els de can Manent de Mar de tenir hostal ja quedava cobert el possible servei.

El Consell concedia cada any la carniseria i la fleca, per separat, al major postor.

Es conserven molts documents de totes aquestes reunions del Consell i adjudicacions en els arxius notarials que hi ha a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Aqui n'he transcrit alguns exemples: