Davant de la gran informació de navegants que va recopilar en Joaquim Moragas Botey en el seu llibre " Coses de marina vistes de Premià " sempre m’ha intrigat quina formació tenien, quins títols, on havien estudiat, a part és clar d’haver-ne après navegant amb els pares, germans, i familiars.

He trobat informació d’alguns alumnes d’escoles nàutiques properes a Premià. Durant el segle XIX van coexistir temporalment varies escoles. Unes eren publiques (oficials) i altres privades ( lliures ).

Hi va haver escoles a Barcelona, al Masnou, a Vilassar de Mar, a Mataró i a Arenys de Mar.

Amb la derrota de Catalunya a 1714 va quedar suprimit tota la tradició i l’entramat de comerç i transport marítim vigent a Catalunya des de feia segles i que podríem resumir en un text el "Consolat de Mar".

L’any 1755 es va crear a Barcelona la Real Compañia de Comercio per tal de redreçar el comerç que havia decaigut. Tres anys després es constituïa la Real Junta Particular de Comercio de Barcelona, encara que les seves Ordenanzas no va ser aprovades fins a 1763 amb vocació de potenciar els professionals necessaris per tots els àmbits de la societat i va crear moltes escoles no només de nàutica sinó també altres ensenyaments tècnics, com ara Disseny, Química, Mecànica, Taquigrafia, Botànica, etc. Aquesta entitat va continuar fins 1847 en que va dir-se Junta Provincial de Agricultura, Indústria y Comercio.

D’altra banda el Govern de Madrid sobretot arrel de la guerra independència dels Estats Units va veure la imperiosa necessitat de tenir una marina potent per atendre militarment tots els territoris d’ultramar i al mateix temps el comerç.

Concretament a Barcelona l’any 1714 va desaparèixer la Universitat i a 1767 amb l’expulsió dels Jesuïtes es va tancar els seu col.legi on s’ensenyava filosofia i matemàtiques.

Creada l’any 1769 per la Junta de Comerç ( Real Junta Particular de Comercio de Barcelona ) va començar les classes en un local de la Barceloneta, després al carrer Viladecols i a 1774 a edifici de la Llotja on va estar fins a 1847 en que va passar a l’antic temple de S. Sebastià, a 1918 va a un pis dels porxos d’en Xifré, i a 1932 a l’actual edifici construït ja per ser escola.

Aquesta inestabilitat pel que fa emplaçament es correspon amb la seva direcció i dependència jeràrquica. De manera que creada per la Junta de Comerç a 1769 al arribar a 1844 va passar a dependre de Comerç i obres públiques, al 1852 s’annexiona a l’Escola Industrial, al 1861 passa a ser escola Professional de Nàutica, dins de l’escola politecnica provincial. L’any 1872passa a ser Escuela Provincial de Náutica fins 1931 en que torna a passar a dependre del Ministerio de Marina i finalment a 1990 es acollida per la UPC. (Universitat Politècnica de Catalunya).

..... estic treballant amb els noms d’alumnes que hi van anar...............

L’escola d’Arenys de Mar.

Va començar a 1779, l’ànima en va ser el Sr. Josep Baralt Torres fins a 1829 en que va morir. L’escola va continuar fins 1850 en que en la reestructuració dels estudis nàutics va tancar. En cara anys més tard es va revifar de 1868 a 1874 dirigida per Joan Monjo Pons.

alumnes premianencs:

1806. Llorenç Estival,

1829. Marià Roig

1845. Pau Roig

1869. Pau Estival Rosell
1870. 1869 Pau Rosell estival
1871. Josep Alsina Mas
1872. Pau Lloveras

L’escola de Mataró.

Comença a 1780 a càrrec de Josep Bassó i va continuar fins 1791 en que va annexionar-se a la d’Arenys de Mar. Encara a 1798 torna l’escola de pilots a Mataró, però el mateix curs es tornen a separar, i la de Mataró sofreix un eclipsi. De fet ens consta que a començament del segle XIX hi havia mestres particulars que perparaven els alumnes que anaven a examinar-se a Arenys o a Barcelona.

L’any 1830 torna a obrir la escola de Mataró i acaba definitivament a 1850. Encara que a 1870-71 hi va ver un intent de revifalla.

Altres dos escoles molt més tardanes van ser les de:

La trobem citada els anys 1871-75 dirigida per Jesus Monjo Segura i un dels professor va ser en Pau Lloveras Riera.

Alumnes premianencs:

Joan Lloveras Bruguera, Gerónim Villà Bosch, Simó Lloveras Vilà, Jaume Roig LLoveras

L’escola de El Masnou.

va funcionar de 1869 a 1881 i va ser organitzada pel propi Ajuntament. Va ser escola lliure de 1869 a 1875 i després va ser reconeguda com Escola Oficial. Per desavinences entre el Director i l’Ajuntament van acabar amb denuncies mútues i es va tancar l’escola. Esteva instal.lada en un edific a dos carrers, San Felip 6 i Quintana 25.

Alumnes premianencs:

Pere Alsina Gelpi, Josep Alsina Mas, Juan Alsina Mas, Jaume Cisa Alsina, Jesus Cisa Olano, Pere Estival Rosell, Alfons Bertran Albert, Bonaventura Lloveras Verdaguer, Josep Riera Cisa, Josep Riera Estival, Josep Moragas Cisa, Joan Cardona Xarrié, Pere Cisa Alsina, Jaume Font Lloveras, Jaume Botey Fontrodona, Pau Rosell Estival

Era corrent fer un examen d’ingrés als 13 ó 14 anys, encara que he vist expedients de 17 i fins 21 anys. Aquest examen consistia en un dictat curt.( l’habitual era "El alumno aplicado es apreciado por sus padres i sobretodo por sus maestros".)A continuació una divisió de tres xifres o una multiplicació, la declinació d’un verb com "correr", "estudiar" etc. i per últim doctrina cristiana com recitar el "Padrenuestro".

Consistien en 3 cursos en que hi havia les següents matèries:

L’obtenció el títol facultava per la navegació pels mars d’Europa, per les travesses de l’Atlàntic calia un parell de viatges d’anada i tornada en practiques en un vaixell.

Els professors eren:

Josep Bonet Alabern. Dtor en ciències, feia de Director i era l’ànima. Ensenyava geografia i els tres dibuixos.

Edualdo Agell, farmacèutic, professor de aritmètica y física.

Alejandro Oleza, piloto ensenyava cosmografia i pilotaje.

Les despeses anyals eren unes 11.000 ptes que cobrien les matricules de uns 75 alumnes.