Les
fàbriques a Premià de Mar al segle XIX.
Per simplificar el tema proposaria una divisió temporal per tal de no barrejar coses antigues amb les més modernes. Un altre tema important es entendre que una mateixa fàbrica podia anar passant de mans, una i altre vegada. El mite que ens han volgut fer creure de que antigament quan es feia una fàbrica era per sempre es contradiu amb escriptures que jo he vist dient que es crea una societat per un període de 5 ó 6 anys i després es liquida, o se’n comença una altre.
Primer temps. ( anterior a 1850 )
manufactura tèxtil bàsicament casolana realitzada amb telers manuals dins el mateix domicili o un annex amb pocs treballadors. Eren teixits de cotó o lli. Consta que en Genís Mayolas, i els germans Cisa van ser els primers i els trobem en alguns censos de 1842.
Segon temps. ( des de
Passada la guerra carlista i amb els aires de lliure exercici de les activitats, que abans estaven reservats als gremis, comença la primera industrialització. Es construeixen edificis expressament per a ser fàbriques on pugui treballar 40, 50 o més persones, i per això cal la constitució de societats on varies persones aporten els seus capitals.
En aquesta etapa veurem que es van anar instal·lant a Premià de Mar fins 20 fàbriques. Una nota característica del primer moment d’aquest període es l’arribada de fabricants de Vilassar de Dalt, experimentats i que porten de socis alguns dels grans industrials de Catalunya.
Tercer temps. ( posterior a 1900 )
aquí veiem que comença la especialització, la estampació etc.
Totes les dades aquí reunides procedeixen de les següents fonts:
Actes de les reunions de l’Ajuntament conservades a l’Arxiu Municipal de Premià de Mar.
Protocols
d’escriptures notarials dels notaris de Barcelona, El Masnou, Vilassar o
Mataró, conservades a l’arxiu de protocols de Barcelona, a l’Arxiu Comarcal de
Mataró i a l’Arxiu de
Publicacions:
Almanak mercantil y Guia de Comerciantes 1808.
“Cotoners, fàbriques i empresaris” Francesc Cabana
treball inedit de Olaguer Massaguer sobre les fabriques a Pineda de mar.
Catalogo de la exposicion industrial y artistica del Principado de 1860.
Memoria de la real academia de Buenas Letras. Volumen 5 , 1896
|
|
Situació de les fàbriques en el plànol que presenta només la zona edificada a 1900.
1. El primer període.
1.Genis Mayolas
Al 1808 apareix un Antonio Mayolas, com a fabricant associat a
A la guia de 1842 apareix una fabrica Mayolas a carrer sant Pere, més tard es van instal·lar al carrer Gibraltar.
Genis Mayolas al 1850 tenia 30 telers i 54 empleats
al 1862 tenia 22 telers i 45 empleats.
Consta en el
catàleg d’expositors a
A l’any 1878 va traslladar la fàbrica a Pineda, per manca de personal preparat.
2. Pere i Jaume Cisa,
germans.
L’any 1833 els
germans Cisa havien comprat per 445 lliures catalanes uns terrenys de
aproximadament
No tenim constància de quin any va començar a treballar però al 1835 hi ha una document notarial on parla del germans Jaume i Pere Cisa, fabricants de filats del lloc de Premià de Mar. ( not. Desideri Torras de Mataró 27.8.1835) estan devent a Josep Prats de Barcelona, la quantitat de 816 lliures, que es la part que resta del total preu de la maquinària de filar que va construir per encàrrec dels germans Cisa.
i un altre document de 1842 parla de que els germans Cisa hipotequen per 2.000 lliures, una fàbrica construïda de fa poc. (Notari de Barcelona Josep maria Pons foli 234/1842)
L’any 1858 quan ja havia mort en Jaume Cisa, es va vendre la fàbrica a Claudi Arañó, industrial originari de Manresa, que ja tenia altres fàbriques. Sembla que abans ja la tenia llogada als germans Cisa.
Cronologia
posterior: 1858 Claudi Arañó, i després en Silveri Mayolas la va tenir llogada,
al menys de 1884 fins
1887.L’any 1895 la va comprar-la la societat “Solsona Estruch i cia”
El
Segon període. De
3.
Fàbrica de Claudi Arañó Arañó.
Va continuar la que havien instal·lat els germans Cisa. Hem de entendre que primer o sigui des de 1844 ja la tenia llogada en Claudi Arañó, que no en va ser propietari fins 1858.
|
. A les actes de l’Ajuntament de 1844 diu que la fabrica Claudi Arañó vol obrir una rasa al carrer Francesc Moragas en direcció al sud, per a les aigües residuals. Es dedicava
segons cita el “catalogo de la exposición
industrial y artistica de productos
del principado de |
|
|
Claudi Arañó Arañó, (1824-1884 ) va ser un dels grans industrials catalans de l’època.
Només com a exemple
us direm que l’any 1857 va obrir una fàbrica a Santa Perpetua, en previsió del
carbó que havia d’arribar per la línia de tren de Puigcerdà de la que era
accionista. I l’any 1873 nova fabrica a sant Martí Provençals i encara va tenir
una altre fàbrica a Mollet del Vallés
4. El
Vapor Vell.
Situada entre
|
|
|
El propietari del terreny agrícola era en Pau Roldós, mestre de Premià. Li venia de l’herència de la seva esposa Esperança Cisa morta a 1848 després de penosa malaltia. Per atendre els deutes de tota aquesta malaltia va decidir l’any 1853 vendre la terra a Joan Soler Mas, fabricant originari de Vilassar de Dalt i afincat a Badalona.notari joan vila1267/1853, per 700 lliures ( 1 quartera i 3 cortans)
L’any 1858 en Joan Soler Mas manifesta que la compra l’havia realitzat en nom del seu cunyat Josep Espinach Farreras, també de Vilassar i també instal·lat a Badalona, i davant del notari, cedeix els terrenys a una societat composta per 4 persones que eren: Jaume Serra Vehils i Pere Serra Calvet de Vilassar de dalt, Josep Guixà Tous veí de Manlleu i Pere Espriu Gallart d’Arenys de Mar.
Aquests contracten
a Mateu Cisa, paleta de Premià de dalt, a Juan Bras,
manyà de Vilassar i al fuster Josep Giralt de Premià de Mar per a construir una
fàbrica de uns
L’any 1863, acabada la fàbrica, s’integren en un gran projecte que reunia tres fàbriques. Una a Badalona de Francesc Tous, una altre a S. Quirze de Besora de Josep Guixà Tous i la nova fàbrica de Premià. Es constitueix la societat “Soler, Tous i cia.” per 10 anys, amb un capital de 274.250 duros. En aquesta societat els quatre iniciadors tenien la part més petita.
En acabar els 10 anys es va dissoldre la gran societat “Soler, Tous i Cia.” i les instal.lacions de Premià van quedar en mans de Jaume Serra Vehils, que va compensar als altres socis.
L’any 1877 Jaume Serra torna a associar-se amb Pere Serra Calvet. poc després, ( el mateix 1877) va morir Jaume Serra i el va succeir el seu fill Salvador Serra Cuquet, casat amb Elvira Fontrodona Lloveras. La societat passa a dir-se: “Serra y Serra”. Aquesta societat va durar fins a 1901. I a partir d’aquest any continua sol en Salvador Serra.
Al morir a 1915 Salvador Serra Cuquet continua el seu fill Salvador Serra Fontrodona
qui a 1918 s’associa a Jaume Ollé Fiblà, la societat passa a dir-se “Serra i Ollé”
L’any 1920 van adquirir la fàbrica que tenien al costat que havia edificat en Silveri Mayolas.
5.La fàbrica de Miquel Puig Vives.
|
|
|
Els socis de “Cortada, Monteis
y cia.” societat creada l’any 1876 havien comprat uns terrenys a costat de
Van comprar els terrenys a Esperança Cisa Fontcuberta l’any 1874 i durant el 1875 es va construir la nau industrial.
Els socis eren: Antoni Cortada i Joan Monteis Saladrigas, de Barcelona i Miquel Puig Vives, aquest originari de Vilassar de dalt i veí de Premià de Mar. La societat es va fundar per un termini de 6 anys i a més de dedicar-se al sector tèxtil restava oberta a altres negocis. Tenia un capital social de 45.000 duros, aportats a parts iguales. En realitat per aportar els 15.000 duros que corresponien a Miquel Puig, va aconseguir un préstec de 10.000 de Josep Botey ,metge del Masnou.
Sembla que el gran
negoci de la societat no va ser el tèxtil sinó la urbanització a Premià de Mar
per la compra que varen fer junt amb Pau Cisa Moragas de la finca de: “L’hort
dels tarongers” de uns
La societat es va liquidar l’any 1882.Totes les instal·lacions industrials i telers, a part d’alguns solars que quedaven pendents de vendre de l’hort dels taronger van passar a una societat acabada de crear per Miquel Puig Vives, de Premià de mar, Eusebio Serra Clarós, Manuel Bertran Salses, i Josep Serra Varoy, aquests tres de Barcelona.
Aquesta nova societat es deia: “Puig, Serra y cia.”
La societat es va liquidar a 1897 (notari Sanahuja 61/1897 ), i totes les instalacions les va comprar una societat acabada de crear per Miquel Puig Vives amb els seus fills Vicens i Arturo i el Sr. Martí Botey Casellas. ( Notari Sanahuja 54/1897 ) creada per 10 anys amb un capital de 50.000 ptes aportades a àrts iguals entre els 4 socis. La nova societat es va anomenar “ Miguel Puig e hijos”.
En els llibres d’actes de l’Ajuntament hem vist que:
L’any 1892 hi ha queixes dels veïns per una corretja de transmissió que creuava el carrer Indústria, des de la fàbrica de “Puig, Serra y cia.” a una altra fàbrica que era de “Canals, Ferrer y cia.” i que s’havia construït a 1883.
L’any 1899 diu “Miquel Puig e hijos” amplia la seva fàbrica de la carretera de Sant Pere construint dos edificis de tintoreria i assecats a la part de darrera de la fabrica de teixits.
Cronologia:
Cortada, Monteis y cia. 1876-1888
Puig, Serra y cia 1888-1897
Miguel Puig e hijos 1897-
6. Primera fàbrica d’en Silveri Mayolas
Silveri Mayolas Bertran era fill de Genís Mayolas un dels pioners tal com em vist més amunt, no va seguir a la família quan van marxar a Pineda l’any 1878. Interessat pels afers públics va ser alcalde 1886, ja havia sigut alcalde accidental a 1883, i havia sigut regidor síndic a 1881
A
La seva activitat industrial la va començar llogant a 1878 la fàbrica que havia sigut dels germans Cisa i després de Claudi Arañó.
Un edifici al carrer Centro núm.19, avui Francesc Moragas/ Plaça Nova. Va ser un dels primers a instal·lar un motor a gas just l’any 1884 en que s’havia inaugurat la fàbrica del gas. L’any 1888 tenia 60 telers uns 100 obrers.
7. Segona fàbrica de Silveri Mayolas
l’any 1888 va comprar solars c/ aurora, i l’any 1889 compra 9 solars mes a Joaquim Vidal Mayolas, al carrer unió i carrer esperança.
l’any 1889 va construir-hi una nova fabrica a costat de “Serra, Ollé i cia.” al carrer Eixampla entre els carrers Alegria i Esperança, tallant el carrer Unió, on va instal·lar un motor de 20 cv. La seva fàbrica era coneguda per “ la linera”.
despres va pasar a ser dels Srs. Estapé i Ros. Va funcionar fins a 1920 en que va ser comprada per “Serra, Ollé i cia.”
|
|
|
L’any 1888 obté una
medalla de plata a
A part d’empresari va destacar per la seva funció pública doncs va ser Alcalde accidental durant casi un any a 1884 i Alcalde a 1886.
L’any 1906 al Congrés de Manufacturers de Cotó de Bremen es presenten els estudis de Silveri Mayolas per tal de cultivar cotó al sud de Espanya i a Catalunya.
8. Tercera fàbrica
d’en Silveri Mayolas
|
En Mayolas va comprar una part d’una finca de Josep Font Puig l’any 1893, darrera el carrer sant Cristòfol. Permís de l’ajuntament de 10.09.1893, i va instal·lar una motor de 10 CV. Aviat es va fer soci de Claudi Sanpere que ja tenia una fàbrica a Teià i el despatx a Barcelona. Concretament a l’any 1898 la societat ja es deia Sanpere y Mayolas, però no va durar gaire temps i finalment queda només Sanpere SA Van tancar a 1998 per anar a Hostalric. Les 3 cases del carrer de la plaça son aproximadament de 1940 |
|
9. Fàbrica de Joan Xivillé Pons i Pau Abril Blanch.
|
A les actes de l’Ajuntament any 1884 hi ha un permís per a construir una fàbrica al final del carrer Aurora, en terrenys comprats a Miquel Font Cisa. Els compradors
eren Joan Xivillé Pons (serraller) i Pau Abril Blanc (mariner). Varen
edificar la meitat sud del solar que anava del carrer Aurora fins al carrer
Esperança. En total 17 x 16 canes. Not.Sanahuja 63/1885 Not Arus 228/1885 |
|
Les obres les va fer en Salvador Duñó Riera i costaren 15.000 ptes. que varen ser pel mateix Duñó per feines de paleta, en Pau Giralt per fusteria, en Joan Roura per serralleria i en Josep Oriol Crespo per feines de llauner. notari arus 16.08.1885
L’any 1884 s’hi va instal.lar una màquina de vapor 6 cv
L’any 1888 Joan Xivillé va vendre la seva part a Josep Serra Moragas ( notari Josep Ferrer de Barcelona )
Constituïda la cia Abril-Serra Notari jose ferrer bcn 28/2/1888
L’any 1899 Josep Serrra ven la seva part a Pau Abril Blanch. Notari arus 52/1899
Cronologia: Joan Xiville-Pau Abril 1885-1888
Pau Abril- Josep Serra 1888-1899
Pau Abril Blanch 1899-1910
Fàbrica paper de plata Sr. Salomó 1910-
10. Fàbrica de Joan Xivillé Pons i Agustí Alsina Maimús.
L’any 1888, al carrer Gibraltar en tres solars comprats a Margarida Moragas, i a Joan Riera Fatjó es construeix una nova fàbrica. La feina s’encarrega a Salvador Duñó Riera a Josep Grau Simon , i a Joan Roura, i el cost total de l’obra va ser de 15.000 ptes. Notari Arus 308/1888
Del solar comprat a Margarida Moragas en van pagar 500 ptes. Era un solar de 28 pams x 220 pams davant de la casa numero 11 del carrer Gibraltar. ( notari Sanahuja 86/1888) els solars comprats a Juan riera notari arus 282/1888
La obra es descriu així: “Fabrica de bajos con tejado y parte con terrado, con subterraneos teniendo varias divisiones el dicho edificio, “, las cuales comprenden las cuadras ( naves ), para los telares, cuarto para la maquinaria, despacho, excusado, cerrajeria y excavaciones para las calderas, una chimenea y pozo y otras varias dependencias.”
A finals de 1889 Agustí Alsina Maimús ven la seva part a Joan Xivillé Pons., per 20.000 ptes. notari arus 286/1889
A les actes de l’Ajuntament hi consta:
1889 permis per aixecar la pared de la fabrica
1892 permis per a construir un pis sobre la fabrica inicial
1893 nova caldera per a la fàbrica.
Cronologia : Xiville – Alsina1888
Xivillé 1888-1912
Colomer clara 1912-1960
Saker fermi 1980-2000
11. Fàbrica del carrer Miquel Moragas abans anomenat de
Tots els Sants.
al 1877 es va demanar permís per instal.lar una màquina de vapor de 3cv, que no es va autoritzar però es va tolerar durant anys, en una casa propietat de Josep Pujol i Teresa Puig, residents en Cuba. L’apoderat era Pau Puig Feliu.
A les actes de l’Ajuntament diu:
al 1884 queixa dels veïns, per perill de la paret mitjera.
al 1885 actes de l’ajuntament parlen de construir 3 habitatges en el seu lloc
al 1887 Teresa Puig Feliu vaa enderrocar la fàbrica para fer-hi 3 cases.
12. Fàbrica Claramunt
|
Els germans Cisa
van urbanitzar la seva finca que ocupava les dues illes delimitades per Una part dels
terrenys, els que la banda de ponent els va comprar Joaquim Vidal Mayolas. hi
va construir 4 cases que encara podem veure amb façana a Inventari notari Arus 56/1882 |
|
Cronologia: al 1889 Juan Naspleda Creus demana permís per a una màquina vapor.
al 1891 la van llogar els Srs. Lloveras i .........veure detall fàbrica número 18
al 1894 Pau Abril Xicoy
13. Fàbrica de Bartolomé Puiggròs Tomàs.
|
En Joan Xivillé Pons va fer d’apoderat de Bartolomé Puiggròs a 1896 que volia urbanitzar finca, però a final va canviar d’idea i va acabar fent una fàbrica. Arrel de la urbanització
es va obrir a la part sud de la finca el carrer Colom a l’any 1898, deixant
també un pas de L’any de la construcció s’hi va instal·lar una màquina de vapor 200 cv. i 3 calderes. La finca va ser comprada en publica subhasta, per dificultats de l’antic propietari Hermenegildo Morató Riera, per un import de 23.615 ptes. ( notari Tuñi de Mataró foli 337 any 1896 ) |
|
Bartolomé Puiggròs era un altre dels grans industrials catalans. Estava casat amb
Mercè Badia Pons, que era filla de l’hereu Badia de Sabadell ( ciutat Badia ) .
L’any 1860 havia fundat la colònia
Cronologia : Puiggros 1898-1929
La lió barcelona 1933-
Romà Piera ..-1979
14. Fàbrica de Josep Solà Font
A les actes de l’Ajuntament de 1895 hi ha un permís per edificar un petit edifici per a 7 ó 8 telers, amb un motor de gas, davant del número 31 del carrer de Sant Pau.
15. Fàbrica de Solsona, Estruch i Cia
El 15 de juliol de 1895 els hereus de Claudi Arañó van vendre la seva fàbrica i dos solars annexos per 11.000 ptes. a la societat “Solsona, Estruch i cia”. I a les actes de l’Ajuntament de 1896 hi consta una sol·licitud de reparar la façana de la fàbrica adquirida fa poc al carrer Esperança cantonada c/ centro
1897 va demanar
permís para passar un cable de
Josep Solsona Mas y
Josep O Estruch Sabadell, moriren tots dos l’any 1903. comerciants a Barcelona
amb despatx i botiga al carrer Fontanella, ja eren comerciants quan van
començar la activitat industrial, al crear la “ Linera
de Premiá de Mar ”
16. Fàbrica Salvador Bruguera Parera i Jaume Riera Cisa
|
L’any 1899 demanen permís per edificar una fàbrica a la prolongació del carrer Prim entre els carrers Esperança i Unió en un terreny comprat a Miquel Font Cisa, i per a instal·lar-hi un motor 6 cv
Cronologia : bruguera i riera 1899-1918 pedro maristany pons 1918-1928 Al 1918 demana
permís per fer una tanca al solar para fabrica de filats al c/ nord Era caporal del sometent de El Masnou a 1913, i es va fer una casa a la carretera de Vilassar, que ara es escola de musica. Tenia una fabrica de Veles a Masnou coneguda pel “can soberano” iniciada a 1877. bergareche tallers escoda, Josep Escoda Calvo |
|
Compra solar de
17. Fundició de Juan Roura Naspleda
|
A mitjans de 1899
Joan Roura Naspleda de 44 anys va comprar uns terrenys
a Rosa Costas Adam a la cantonada del carrer del
Nord amb el carrer Unió, que li van costar 1.500 ptes.
L’extensió era de forma irregular degut a que encara exitía
el caminet en total tenia uns El mateix any demana permís per a construir 2 edificis en la part de ponent, en un terreny ocupant 6 solars, entre els carrers unió, alegria i nord. Posteriorment es va ampliar amb un altre edifici. L’any 1940 l’ajuntament li va vendre el terrenys destinat a Carrer Alegria. |
|
18. Mariano Fontrodona LLoveras i Agustí Alsina Maimús.
L’any 1891 consta la constitució d’una societat entre els dos citats amb un capital de 9.000 ptes per a la fabricació de teixits. Van llogar la nau que havia construït el Sr. Claramunt situada al Camí Ral números 1,2 i 3.
l’any 1894 lloguen totes les instal·lacions a Pau Abril Xicoy de Vilassar de Mar per un període de 3 anys prorrogables, a raó de 265 ptes al mes. Hi havia 38 telers.
19. Fàbrica del gas.
|
L’any 1883 la societat
“ La propagadora del gas” va comprar uns terrenys de La fàbrica es va
inaugurar l’any següent (1884) i més tard es va canalitzar a Vilassar i a |
|
20. Fàbrica de Pere Cisa Alsina
Dedicada al tractament dels residus de les filatures, anomenats vulgarment “borres”,instal.lant-hi un motor de 5 cv.
L’any 1897 en Pere
Cisa van encomanar fer un magatzem de planta baixa ocupant tres solars del
carrer Unió, que havia comprat tres anys abans a Pau Casabella.
En total feien 15,6 x
El constructor va ser el mestre d’obres Salvador Duñó, i el preu va ser de 5.000 ptes.
L’Ajuntament va donar permís el 30.09.1894.
21. Fàbrica de
Malgrat existir fotos i haver parlat amb gent que hi havia treballat només he trobat una cita documental de la seva existència a les Actes de l’Ajuntament de l’any 1892 que parla de la fàbrica “ Canals, Ferrer y cia” construïda a l’any 1883.
L’any 1892 hi ha queixes dels veïns per una corretja de transmissió que creuava el carrer Indústria, des de la fàbrica de “Puig, Serra y cia.” a una altra fàbrica que era de “Canals, Ferrer y cia.” i que s’havia construït a 1883.
22. Fàbrica de la
“Societat Cisa Argimón”.
Aquesta fàbrica desconeixem on estava situada.
Pels documents notarials sabem que es va constituir a l’agost de l’any
1889, entre Genís Cisa Mayolas, industrial i coneixedor de l’ofici. Del
document se’n dedueix que ja estava treballant, doncs aporta la maquinària i estris per valor de 2.500 ptes , y Benet Argimón Mas que
era mariner i que aporta 2.500 ptes en metàlic.
Es va crear per una durada de 10 anys, però al cap de 10 mesos va
dissoldre la societat, per les grans pèrdues del negoci.
( Notari Sanahuja, 21.08.1889 i 13.05.1890)
23. altre
fabrica.
notari joan vila 190/1856 juan
comas morot estava fent una
fabrica per a juan buch
estrany en terrenys comprats a germans cisa gasch al
carrer tots sants, final ( Antic ambulatori)
A continuació algunes dades dels
treballadors d’aquestes indústries.
Potser que comencem situant una mica a Premià en el conjunt de la
comarca.
|
Cens industrial 1850 |
filatura |
|
tissatge |
|
|
total |
|
|
|
|
telers |
obrers |
telers |
obrers |
|
obrers. |
|
premia |
|
1 |
28 |
5 |
249 |
|
277 |
|
premia de dalt |
|
|
7 |
454 |
|
454 |
|
|
masnou |
|
1 |
110 |
9 |
223 |
|
333 |
|
vilassar de dalt |
5 |
68 |
30 |
1.634 |
|
1.702 |
|
|
vilassar de mar |
6 |
249 |
28 |
927 |
|
1.176 |
|
|
teià |
|
|
|
5 |
242 |
|
242 |
|
cabrera |
|
1 |
93 |
3 |
255 |
|
348 |
|
cabrils |
|
|
|
1 |
59 |
|
59 |
|
tiana |
|
|
|
1 |
186 |
|
186 |
|
mataró |
|
17 |
729 |
43 |
2.563 |
|
3.292 |
Encara que avui la majoria de premianencs treballin fora del nostre poble ens cal recordar que durant molts anys hi havia una forta vida industrial i un associacionisme obrer que ens cal estudiar i conèixer. No pretenc fer una historia social ni laboral del món obrer a Premià de Mar, però si que voldria començar a aportar dades que ens permetin fer-nos una idea de la evolució.
Hauríem de començar per l’època dels pescadors que eren també mig pagesos. El següent pas cronològic seria la gent del gremi de marina, el cabotatge i els viatges marítims que ocupaven una gran part de la població, al mateix temps que les dones treballaven fort fent puntes de coixí.
A partir de 1840 comença la era industrial, pràcticament centrada en els teixits de cotó. Primer amb els telers manuals a casa, i poc a poc en instal·lacions mecàniques, mogudes amb animals, amb calderes de vapor, i més tard amb gas i electricitat.
Les primeres noticies que tenim en una guia de 1842 parla de 5 indústries de filats i teixits de cotó a Premià de Dalt, (Pau Cisa Salvà, Josep Botey, Pau Font, Isidre Solà i Martí Tay) i dues a Premià de Mar, les de Pere Cisa i Genís Mayolas.
Aquí cal aclarir que una part important de les indústries instal·lades van ser obra de gent emprenedora de Vilassar de Dalt, especialment del Sr. Jaume Serra i el Sr. Miquel Puig, que van venir a Premià de Mar amb la família sencera (cunyats, germans, etc.) i poc a poc van anar contractant a la gent de Premià, que fins el moment desconeixien l’ofici, però que cercaven una feina en la mida que anava desapareixen les posibilitats del mar, la pesca i més tard amb l’aparició dels vaixells a vapor i la independència de les colònies americanes.
Tot plegat fa que a voltant de 1900 la principal ocupació dels premianencs fos la indústria tèxtil, com podeu veure en les següents dades:
|
Treballadors a les |
Salvador Serra |
350 |
|
fabriques de teixits i filats |
Bartolomé Puiggrós |
140 |
|
de Premià de Mar a |
Miquel Puig |
150 |
|
l’agost de 1901. |
Xiville i Mas |
80 |
|
|
Claudi Sanpere |
51 |
|
|
Solsona i Estruch |
65 |
|
|
total |
836 |
Unes altres dades, aquestes del mes d’abril de 1909, complementen la informació laboral.
|
Fàbrica |
Empleats |
Homes |
Dones |
edat
<20 |
20-30 |
30-40 |
40-50 |
>50 |
|
Serra |
224 |
90 |
134 |
51 |
79 |
57 |
23 |
14 |
|
Puiggrós |
210 |
79 |
131 |
47 |
75 |
56 |
22 |
10 |
|
A. Puig |
150 |
63 |
87 |
34 |
47 |
49 |
16 |
4 |
|
Solsona |
84 |
39 |
45 |
16 |
26 |
32 |
8 |
2 |
|
Sanpere |
54 |
26 |
28 |
10 |
18 |
16 |
8 |
2 |
|
Llagostera |
98 |
41 |
57 |
30 |
21 |
34 |
10 |
3 |
|
Bruguera |
29 |
17 |
12 |
6 |
3 |
16 |
4 |
0 |
|
V. Puig |
34 |
16 |
18 |
1 |
6 |
4 |
7 |
16 |
|
TOTALS |
883 |
371 |
512 |
191 |
275 |
264 |
98 |
51 |
Es en aquest context que neix
L’estudi d’aquesta Societat es mereix un capítol a part.
També sabem que existia a 1894 un montepio anomenat “
De
També hi havia el Montepio de Ntra.Sra. de
Conflictes que varen ser reflectits en noticies del
diaris, especialment
Vaga del 1 de juliol de 1890 al dia 17 del mateix mes per l’acomiadament les fàbriques Serra, Bertran i Puig, i a la de Fontrodona-Alsina, en total uns 400 treballadors.
El dia 5 de novembre de 1893, sense indicar quina fàbrica era, diu que 200 operaris van fer vaga al haver intentat els amos rebaixar el preu de la mà d’obra.
el 12.01.1908 acaba
una vaga de 10 dies a
el 26.01.1908 fan vaga els 70 treballadors de la fabrica de Joan Xivillé per l’acomiadament d’un treballador, acaba el dia 31 de gener.
el 3.02.1908 fa vaga els 250 treballadors de la fabrica del Sr. Puig, que decideix tancar la fàbrica i donar-se de baixa de la contribució industrial.
l’any 1920 va haver-hi un atemptat al Sr. Maristany.
Al mes de juliol de 1917 va haver-hi problemes entre els 6 contramestres i el Sr. Pere Maristany, i el mateix mes de juliol van fer vaga els 35 treballadors de la seva fàbrica.