A continuació algunes dades dels treballadors d’aquestes indústries.

Potser que comencem situant una mica a Premià en el conjunt de la comarca.

Cens industrial 1850

filatura

 

tissatge

 

 

total

 

 

telers

obrers

telers

obrers

 

obrers.

premia

 

1

28

5

249

 

277

premia de dalt

 

 

7

454

 

454

masnou

 

1

110

9

223

 

333

vilassar de dalt

5

68

30

1.634

 

1.702

vilassar de mar

6

249

28

927

 

1.176

teià

 

 

 

5

242

 

242

cabrera

 

1

93

3

255

 

348

cabrils

 

 

 

1

59

 

59

tiana

 

 

 

1

186

 

186

mataró

 

17

729

43

2.563

 

3.292

Encara que avui la majoria de premianencs treballin fora del nostre poble ens cal recordar que durant molts anys hi havia una forta vida industrial i un associacionisme obrer que ens cal estudiar i conèixer. No pretenc fer una historia social ni laboral del món obrer a Premià de Mar, però si que voldria començar a aportar dades  que ens permetin fer-nos una idea de la evolució.

Hauríem de començar per l’època dels pescadors que eren també mig pagesos. El següent pas cronològic seria la gent del gremi de marina, el cabotatge i els viatges marítims que ocupaven una gran part de la població, al mateix temps que les dones treballaven fort fent puntes de coixí.

A partir de 1840 comença la era industrial, pràcticament centrada en els teixits de cotó. Primer amb els telers manuals a casa, i poc a poc en instal·lacions mecàniques, mogudes amb animals, amb calderes de vapor, i més tard amb gas i electricitat.
Les primeres noticies que tenim en una guia de 1842 parla de 5 indústries de filats i teixits de cotó a Premià de Dalt, (Pau Cisa Salvà, Josep Botey, Pau Font, Isidre Solà i Martí Tay) i dues a Premià de Mar, les de Pere Cisa i Genís Mayolas.

Aquí cal aclarir que una part important de les indústries instal·lades van ser obra de gent emprenedora de Vilassar de Dalt, especialment del Sr. Jaume Serra i el Sr. Miquel Puig, que van venir a Premià de Mar amb la família sencera (cunyats, germans, etc.) i poc a poc van anar contractant a la gent de Premià, que fins el moment desconeixien l’ofici, però que cercaven una feina en la mida que anava desapareixen les posibilitats del mar, la pesca i més tard amb l’aparició dels vaixells a vapor i la independència de les colònies americanes.

Tot plegat fa que a voltant de 1900 la principal ocupació dels premianencs fos la indústria tèxtil, com podeu veure en les següents dades:

Treballadors a les

Salvador Serra

350

fabriques de teixits i filats

Bartolomé Puiggrós

140

de Premià de Mar a

Miquel Puig

150

l’agost de 1901.

Xiville i Mas

80

 

Claudi Sanpere

51

 

Solsona i Estruch

65

 

total

836

Unes altres dades, aquestes del mes d’abril de 1909, complementen la informació laboral.

Fàbrica

Empleats

Homes

Dones

edat <20

20-30

30-40

40-50

>50

Serra

224

90

134

51

79

57

23

14

Puiggrós

210

79

131

47

75

56

22

10

A. Puig

150

63

87

34

47

49

16

4

Solsona

84

39

45

16

26

32

8

2

Sanpere

54

26

28

10

18

16

8

2

Llagostera

98

41

57

30

21

34

10

3

Bruguera

29

17

12

6

3

16

4

0

V. Puig

34

16

18

1

6

4

7

16

TOTALS

883

371

512

191

275

264

98

51

Es en aquest context que neix la Societat mutual “ La Amistat Obrera” per atendre les necessitats mèdiques, socials, culturals i recreatives dels treballadors de les fàbriques.
L’estudi d’aquesta Societat es mereix un capítol a part.

Coperativa La Unió.
Un representant assisteix el 22.11.1898 al Congres regional de cooperatives celebrat a Badalona.

Alguns conflictes que varen ser reflectits en noticies del diaris, especialment a La Vanguardia y La Dinastía.

Vaga del 1 de juliol de 1890 al dia 17 del mateix mes per l’acomiadament d'un treballador a dues fàbriques la de Serra, Bertran i Puig, i la de Fontrodona-Alsina, en total uns 400 treballadors.

El dia 5 de novembre de 1893, sense indicar quina fàbrica era, diu que 200 operaris de Premià de Mar van fer vaga al haver intentat els amos rebaixar el preu de la mà d’obra.

el 12.01.1908 acaba una vaga de 10 dies a la Fàbrica de Arturo Puig.

el 26.01.1908 fan vaga els 70 treballadors de la fàbrica de Joan Xivillé per l’acomiadament d’un treballador, acaba el dia 31 de gener.

el 3.02.1908 fa vaga els 250 treballadors de la fàbrica del Sr. Puig, que decideix tancar la fàbrica i donar-se de baixa de la contribució industrial.

l’any 1920 va haver-hi un atemptat al Sr. Maristany.

Al mes de juliol de 1917 va haver-hi problemes entre els 6 contramestres i el Sr. Pere Maristany, i el mateix mes de juliol van fer vaga els 35 treballadors de la seva fàbrica.