Breu biografia de Mossèn Josep Paradeda Sala ( 1878-1948 )
Va néixer el dia 5 de novembre de 1878 a Sant Sadurní d’Anoia.
El seu pare Josep Paradeda Tapiola va ser un destacat mestre a Sant sadurni i publica un llibre de geografia local a 1889, i la seva mare Maria Sala Tubella, era germana d'un empresari i politic també del Panadès, en Joan Sala Tubella (1861-1938).
Aviat va anar al seminari a Barcelona on va estudiar 5 anys de llatinitats, 3 de filosofia i 6 de teologia.
1905-1908 capellà familiar del Cardenal Casañas. 1909-1916 Parròquia de La Bisbal del Penedès. 1916-1916 Parròquia de Sant Valentí de Cabanyes. 1916-1924 Rector a Santa Eulalia de Banyeres. 1924-1948 Rector a Sant Cristòfol de Premià. |
Va morir a 13 de gener de 1948 als 69 anys.
Hem de destacar la seva faceta de poeta sobretot entre 1903-1910, en que va participar activament en el grup de Josep Carner i va publicar molts poemes a la revista quinzenal "La Catalunya" que dirigia el propi Carner. En un moment en que molts poetes i partidaris de la renaixença eren sacerdots.
També va prendre part en alguns del Jocs Florals de l’època i va aconseguir algun premi com en el certamen d’Olot de 1903, i l’accèssit de flor natural al 1904 en els jocs florals de la llotja de Barcelona quan es va nomenar Mestre del Gai Saber a Joan Maragall. Va participar també als jocs de Lleida de 1907.
Ens consta com autor de la lletra de molts himnes i cançons catequístiques. Barcelona Editorial Ibèrica 1914.
A 1905 publica també la traducció de l’ègloga primera de Virgili en alexandrins ritmats a La Veu de Catalunya. Entronca això amb la seva publicació al 1904 de una col·lecció de poemes que anomena "Pagesívoles" amb la visió més conservadora i idealitzada de la vida rural que lliga la tradició amb la religió.
A Premià de Mar a on va arribar amb 46 anys se’l coneix més per la fundació al 1928 del Patronat Catequístic, actualment dit Patronat Social Premianenc.( www.elpatronat.org )
Una petita mostra de la seva poesia. ( Veure més poesies.)
"La naixença borbollosa de les deus remorejants
queia penyalars avall en ondulacions sonores,
i en el raig esvalotat de les aigües temptadores
rabejava una donzella la blancura de ses mans."